dijous, 2 de maig del 2013

JO DENUNCIO

L’educació sempre ha estat molt important en la societat. Durant aquests darrers anys es concedien beques especialment a famílies desafavorides econòmicament, que facilitaven i permetien als joves estudiants la possibilitat d’estudiar. L’educació és un dret fonamental per a les persones i hauria de ser accessible a tothom. Els estudis a la universitat i cicles formatius moltes vegades tenen unes matrícules molt costoses, fet que limita al seu accés a un alt nombre de famílies. Però no només a les més desafavorides econòmicament, si no que també afecta a altres de classes mitges ja que si el centre d’estudis per exemple, es situa a una zona llunyana del lloc on resideixen aquestes, el transport i la residència ja suposa una important despesa. Les beques eren de gran ajuda aquests últims anys i el fet de que s’hagi retallat en educació ha suposat un gran problema ja que ens trobem amb una educació només apte pels qui s’ho poden permetre impossibilitant a un alt nombre d’estudiants (degut a la situació econòmica a la qual ens trobem) el dret a la seva educació. En la meva opinió retallar els ajuts a l’educació limita el creixement com a societat i crea un sistema social desequilibrat i injust, que no ajuda a l’optimisme global de seguir tirant endavant i deixar enrrere la situació que s’esta visquen en aquest moment. Els joves podem escollir entre treballar o estudiar, inclús fer les dues coses, però a canvi només demanem una cosa, poder-les fer.

JO DENUNCIO

La  vida està repleta d’injustícies,que són constants en el nostre dia a dia. Aquestes, però augmenten en el tercer món .I nosaltres ,des dels països occidentals, que suposadament estem més desenvolupats tecnològica i econòmicament ,i ens erigim com a impulsors del creixement i del desenvolupament del món, ens en despreocupem . Aquest passotisme envers els països més pobres, ens rebaixa , ens desqualifica, ens treu aquest “títol” que ens hem autoproclamat de  països desenvolupats.
On esta el desenvolupament, si veient les desigualtats que hi ha en el planeta no actuem ? Ja que ens considerem més desenvolupats, ens podríem preguntar com podem fer per millorar les condicions de vida dels més febles. Aquest  seria un símbol verdader de la nostra capacitat d’ajuda. 
Un dels casos més evidents de desprestigi és el de les farmacèutiques. Per tant, jo les denuncio. Aquestes tenen tots els mitjans per a aconseguir medicaments i vacunes contra  malalties que causen milions de morts cada any, com per exemple la malària, però no n’ investiguen una vacuna. La pregunta evident: i perquè ? Bàsicament perquè l’ únic interès de les farmacèutiques és el de guanyar diners, no el de salvar  i millorar la qualitat de vida de persones.
En els països que estan afectats per aquesta malaltia no hi ha prou renda  per càpita per  que la població es pugui permetre pagar per una vacuna.
Per tant,el plantejament de les farmacèutiques és “perquè invertir si no en puc treure benefici” .Aquest capitalisme, aquest  afany per a enriquir-se , ens demostra que el planeta està regit majoritàriament per criteris estrictament econòmics i capitalistes , que donen més importància als diners que a les persones  . Que la societat està repleta de grans corporacions farmacèutiques , que priven a les persones que no poden pagar-ho   d’ un dels drets fonamentals de les persones que és el dret a la salut . Que el món està composat per humans, que estem deshumanitzant-nos,  que donem més importància al tenir que al ser. Persones que no sabem que allò que aporta major  felicitat és el fet de donar   i compartir amb els demés .  A causa d’aquests individus, que posseeixen alts càrrecs de grans i influents empreses, el món es veu privat de una de les característiques innates del ésser humà que es viure en societat compartint tot allò que es posseeix amb les persones del teu voltant, sense importar sexe,ni raça, ni cap altre característica. Crec que si tots féssim això faríem que la felicitat del món s’elevés de manera exponencial i viuríem molt millor en el planeta Terra.

JO DENUNCIO

En aquests anys de crisis econòmica, tots hem aprofitat per criticar i menysprear tant a polítics com a banquers sense arribar a preguntar-nos si nosaltres teniem una part de culpa de la situació que estem vivint actualment. Amb això no vull dir que aquests personantges no tinguin una gran part de la culpa, perquè crec que és evident que la tenen, el que vull dir és que la societat, és a dir, tots nosaltres també en som culpables, que estem davant d'un problema que ens afecta a tots i que és culpa de tots.
 El que vull plantejar és el que passarà una vegada que s'hagi aconseguit sortir d'aquesta recessió. Alguns il·lusos diran que després d'haver viscut aquesta situació; aprendrem a gestionar les nostres despeses, que no passarà com en els temps previs a l'esclat de la bombolla immobiliària i que no es tornaran a comprar habitatges, segones residències, etc. que estan clarament fora del nostre abast i que només comprem per les ganes d'aparentar i de crear enveja entre la gent pròxima a nosaltres. Més lluny d'això, crec que quan s'arribi al final d'aquesta crisi, tot tornarà a ser com abans.
 Un cop l'economia estigui més o menys sanejada i tornin a entrar salaris a les cases, de seguida es tornaran a cometre els mateixos errors que ens han portat a on estem ara. Les famílies de classe mitjana es tornaran a llençar amb els ulls tancats a la recerca del seu gran xalet, contractant hipoteques que clarament no podran pagar i sense saber ben bé el que estan firmant. I evidentment, els bancs es tornaran a aprofitar d'aquestes actituds i tornaran a incloure clàusules abusives que actuin en el seu favor.
 De fet, si ara no s'està fent tot el que es feia abans de l'esclat de la crisi no és perquè hagin desaparegut les ganes d'aparentar, sinó perquè el sistema va arribar al seu límit i tothom es va veure obligat a deixar de gastar els diners sense importar-li en què els gastava, com podrien ser unes vacances d'estiu en una bona platja.
 Els humans són un dels éssers que topa una i altra vegada amb la mateixa pedra i la meva sensació és que aquesta vegada no serà diferent.

JO DENUNCIO


La denúncia que exposaré, és una denúncia que s’ha fet molts cops aquí a Berga i que encara no hi ha hagut cap mena de resultat.
La meva denúncia és per la gent que treu el gos a passejar i no en recull l’excrement. Aquí a Berga cada cop hi ha més excrements de gos al carrer, i jo m’he trobat més d’un cop a davant de casa amb aquesta “agradable sorpresa”. El que trobo més impactant és que hi ha gent que no té cap mena de vergonya, i ho fa a plena llum del dia a llocs on qualsevol persona el pot veure.
S’ha de felicitar la gent que recull l’excrement de gos i el llença a les escombraries o a on sigui. Ha arribat un punt la societat que quan veus que algú recull l’excrement del seu gos et venen ganes de felicitar-lo i et sorprèn de debò, i això no hauria de ser així ja que és el normal per ser un ciutadà digne.
Jo no tinc cap mascota, però crec que si en tingués recolliria els excrements produïts pel meu gos, perquè si no em sentiria malament.
Les mesures que és podrien prendre són diverses, però una de les més fàcils i útils seria que cada persona que té un gos a casa i té la intenció de treure’l a passejar pagui una tarifa i se’l hi doni un carnet on posi que aquesta persona pot treure el gos a passejar per la via pública. Llavors, i amb els agents de Policia Local que hi ha, a més de les càmeres que podrien posar als carrers de Berga és podria veure quines són les persones que més cometen aquestes infraccions.

JO DENUNCIO


Com puc pagar-me la matricula universitària? Un estudiant d’una família de renda baixa pot estudiar? Perquè ens ho posen tant difícil poder estudiar? I fan pagar fins a un màxim d’un 66% més del que es pagava fins ara? Perquè hem de ser els estudiants que ho hem de pagar tot?

Actualment, estudiar a l’ universitat cada dia es més cara. Volen aconseguir que només estudiïn aquells que tenen un bon capital a casa seva i els altres no puguin. És per això que jo denuncio  que l’ educació és un dret universal i no pot ser que només els rics es puguin treure una carrera en alguna universitat espanyola. Per tant,  cada vegada menys la gent no es podrà treure una carrera ja que no s’ho podran permetre per problemes econòmics, i és perdran molts talents de totes aquestes persones.

Podríem dir que la causa de tot això és la crisi, que principalment l’Estat espanyol ens fan pagar uns impostos força alts(un 21% d ’IVA) que majoritàriament els pagar gairebé tots els catalans, ja que som els que tenim més recursos econòmics de tot Espanya.
En el moment en que van publicar que augmentarien les taxes universitàries  el govern estatal va anunciar que pretén contribuir a estalviar uns 3000 milions d’euros que l’ Estat s’ha proposat retallar en educació i aproximar l’ aportació econòmica que fa cada alumne al cost real dels estudis. Per tant, el govern ha decidit, que d’ ara endavant els universitaris paguin entre un 15% i un 25% dels estudis en funció del que decideixi cada autonomia.

Com a solució de tot plegat penso que apujar els preus no és una bona estratègia  sinó que seria millor invertir en la innovació i en els futurs professionals i emprenedors. A més a més, tot això de fer créixer la taxa universitària posen en risc els estudis de joves amb pocs recursos que no poden gaudir de les beques, ja que cada vegada més hi posen més clàusules i així no ens permeten poder entrar en el varem per accedir a la beca.

 

JO DENUNCIO


Jo vull denunciar el “bullying” a les escoles. Per començar avui en dia quasi bé tothom sap què significa aquest terme però penso que ningú li dóna gaire importància. 
La paraula "bullying" s'utilitza per a descriure diversos tipus de comportaments no desitjats per nens i adolescents, que consisteixen en fer bromes pesades, ignorar o els atacs personals, i fins i tot els abusos seriosos. De vegades és un individu qui fa "el bullying", o una colla. Però aquestes situacions resulten força comunes als col·legis i instituts, i poden arribar a ser molt nocives per a qui les pateix, generalment en silenci i en solitud. El més important no és l'acció en si mateixa, sinó els efectes que produeix entre les seves víctimes. Ningú ha de subestimar la por que un nen/a o adolescent intimidat pot arribar a sentir. Per tant, aquestes situacions d'assetjament o intimidació són aquelles en la qual un alumne/a està exposat, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que porten a terme altres companys. 
L'assetjament psicològic és el que deixa  més empremta en la víctima, donant lloc a seqüeles que van des de les alteracions de la conducta fins al bloqueig intel·lectual i emocional que poden portar a un tractament psicològic o psiquiàtric. En casos extrems com a quedat tristament patent, es pot arribar al suïcidi.
Pel que fa a la resta de la classe, es converteixen en testimonis muts, o sigui, aquells que ho veuen tot... i no fan res per evitar-ho. Aquests alumnes són, d'alguna manera, culpables si no fan res per aturar la violència, perque hi ha l'obligació d'auxili.
Sovint els alumnes testimonis es veuen amenaçats pel grup assetjador a mantenir la boca tancada. La víctima rep agressions físiques i, els testimonis, agressions  psicològiques.  I doncs apareix una espiral de violència cada cop més alta, si no hi ha ningú que l'aturi. Cal posar-hi remei i el més aviat possible. I es que la trista realitat es que els testimonis muts prefereixen la postura més còmode davant de l'assetjament: deixar fer. Pensen que si hi intervenen seran els següents. Son uns covards? Jo penso que sí... però encara més covards són els qui fan "bullying".

JO DENUNCIO


Actualment ens trobem en una situació molt nefasta en quan a l’educació. Els estudiants, ens estem trobant que cada vegada tenim menys facilitats i més obstacles  a l’hora de cursar estudis especialment universitaris.

La gran majoria de carreres ha allargat el seu període de formació, moltes de les beques que s’oferien han desaparegut i les matrícules gairebé han triplicat els seus preus. Com si això no fos suficient, la crisi en la qual ens trobem, està afectant a la gran majoria de famílies, ja que moltes d’aquestes han passat a cobrar uns salaris més baixos o fins i tot a quedar-se sense feina i això juntament amb l’augment dels impostos dificulta encara més a la capacitat de poder afrontar tots aquests costos.

Tot i així, les conseqüències de la qual esdevenen tots aquests problemes no acaben aquí. De fet, això ens està abocant a la creació d’una societat cada cop més inculta.
Les escoles cada vegada tenen menys mestres, degut a això, el nombre d’alumnes per classe és més alt, fet que dificulta la atenció dels estudiant que tenen ganes d’aprendre i els recursos són més limitats. Abans hi havia gent que treballava per costejar una part d’aquests estudis, no obstant això,  el nombre d’aturats no ajuda a poder combinar els estudis amb la feina.  En definitiva, la manca de recursos i els pocs llocs de treball ens porta pel camí de convertir-nos en “ni-nis” ( joves que ni estudien ni treballen).

Potser una possible solució seria que els polítics deixessin d’embutxacar-se diners a tort i a dret, buidessin els comptes que els espanyols tenen als paradisos fiscals i es dediquessin per primer cop, a fer una política on l’educació començant ja des de primària fos una prioritat i possiblement el dia de demà tindríem una societat ven culta i capdavantera, si més no, millor que la que tenim ara!